Abenoza, Sira

(Igualada, 1980). Llicenciada en Filosofia (UB) i Comerç Internacional (UPF), i Màster en Ciutadania i Drets Humans (UB-UdG). Ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica en l%u2019àmbit de l'ètica de l'empresa com a investigadora i professora d'Ètica Empresarial i Sostenibilitat per a ESADE i la Universitat Pompeu Fabra. Així mateix, Sira Abenoza és consultora d'ètica per a empreses privades i també per a l'administració pública, dins i fora de Catalunya.

Alcoberro i Pericay, Ramon

(Pals, 1957) Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, amb Premi Extraordinari Fi de Carrera. S'ha dedicat als estudis sobre la Il·lustració Francesa i a temes d'ètica aplicada, especialment en l'àmbit de la Tecnoètica i el món empresarial. Va publicar el primer llibre sobre postmodernitat en català El desordre cívic (1983) i després n'han vingut una dotzena més. Té els premis Serra i Moret, (Generalitat de Catalunya) Serra Hunter (IEC), Arnau de Vilanova (Col. de Llicenciats) i l'acèssit al Vallverdú (Ajuntament de Lleida) i el Diploma de Mèrit del Memorial Democràtic.

Ayensa, Eusebi

(Figueres, 1967). Llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, ha realitzat estades de recerca en diverses universitats i centres d’investigació de Grècia i Xipre. Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 2007 al 2012 dirigí l’Institut Cervantes d’Atenes. Ha traduït al català Pandelís Prevelakis, Iorgos F. Pieridis, Konstandinos Kavafis, Iannis Ritsos i Iorgos Seferis, així com poesia popular grega. Actualment dirigeix el Camp d’Aprenentatge d’Empúries, depenent del Departament d’Ensenyament, i presideix l’Associació Cultural Hispanohel·lènica.

Casassas Figueras, Anna

(Barcelona, 1958) ha traduït de l’italià al català autors com Magris, Calvino o Baricco i, del francès, Simenon, Balzac, Proust o Duras, entre molts altres. És una de les traductores al català més reconegudes i la seva carrera com a traductora literària li ha valgut, l’any 2016, el Premi Trajectòria, de la Setmana del Llibre en Català.

Dedeu, Alba

(Granollers, 1984). Es dedica a la traducció literària. Amb la seva primera obra, Gats al parc (2011), va guanyar el Premi Mercè Rodoreda i el Crítica Serra d'Or de Narrativa. El 2012 publica el seu segon llibre, L'estiu no s'acaba mai.

Ferrer Gràcia, Joan

(Berga, 1965) és Llicenciat en Filosofia (1990) i Llicenciat en Filologia Clàssica (1995) per la Universitat de Barcelona. Treballa des de fa vint-i-un anys com a professor de filosofia i llengües clàssiques a l'ensenyament secundari públic de Catalunya. Actualment fa classes a l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic i està desenvolupant la seva tesi doctoral sobre el pensament presocràtic a la Universitat de Girona.

Gala, Carme

(Barcelona, 1955) va estudiar Germanística a Bremen, Berlín i Tübingen. Ha traduït al català obra destacada de Böll, Canetti, Goethe, Hesse, Kafka, Thomas Mann i Süskind, entre d’altres.

Garrigasait, Raül

(Solsona, 1979) és filòleg clàssic de formació i traductor, fonamentalment del grec i de l'alemany. Ha traslladat al català obres de Plató, Rilke, Goethe i Papadiamandis, entre altres. Pròximament publicarà un assaig literari sobre el cosmopolitisme.

Jiménez Buzzi, Marc

(Barcelona, 1976) és llicenciat en Traducció per la Universitat Pompeu Fabra (1998) i en Filologia Alemanya per la Universitat de Barcelona (2004). Des del 2004 es dedica a la traducció literària, i ha traslladat al català obres, entre d'altres autors, de Friedrich Nietzsche (L'Anticrist), Karl Kraus ("La literatura demolida") i Victor Klemperer (Assaigs). D'Ernst Robert Curius ha traduït Cultura alemanya en perill.

Laboreo Roig, Marina

(Blanes, 1987). Formada en Periodisme i Humanitats, ha treballat de llibretera, periodista, editora i traductora. Actualment es dedica a la comunicació cultural, codirigeix la col·lecció de textos teatrals Dramaticles i fa crítica de cinema de manera ocasional.

Lluís Font, Pere

(Pujalt, Pallars Sobirà, 1934), de formació universitària francesa, ha estat professor d’història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió a la Universitat Autònoma de Barcelona des de la seva creació el 1968 i en fou el primer director del Departament de Filosofia i vicerector d’estudis. Ha publicat treballs d’història de la filosofia moderna, d’història del pensament català, d’història del pensament cristià i de filosofia de la religió. Ha editat en català obres de Montaigne, Pascal, Descartes, Spinoza i Kant. És, entre altres, membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans i membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Luque, Pau

Llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, ha cursat també estudis d'Humanitats en aquesta mateixa universitat. L'any 2011 va ser Ph. D. Visiting Student a la Universitat de Chicago i l'estiu de 2012 llegirà la seva tesi doctoral en filosofia del dret i bioètica jurídica a la Universitat de Gènova. El seu treball de doctorat es basa, en part, en el debat generat per El concepte de dret de H. L. A. Hart.

Ponsatí-Murlà, Oriol

(Figueres, 1978). Premi extraordinari de llicenciatura en Filosofia (UdG), doctor en Filosofia per la Universitat de Girona amb una tesi sobre la conversió d'Agustí d'Hipona i professor associat de Filosofia Antiga en aquesta mateixa universitat. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació com El Punt, Revista de Girona, El País i, actualment, La Vanguardia. Ha traduït al català autors com Michael Nyman, Denis Diderot, Josep Palau i Fabre, Gianni Vattimo o Igor Stravinski. Director de publicacions d'Accent Editorial (2007-2010), actualment dirigeix les dues col·leccions, Trivium i Quadrivium, d'Edicions de la Ela Geminada.

Sáez Mateu, Ferran

(La Granja d’Escarp, 1964) és doctor en Filosofia per la UB amb una tesi sobre Montaigne, i és professor titular a Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Ha publicat nombrosos assaigs de pensament polític i és articulista habitual de diversos mitjans de comunicació.

Sampol, Gabriel de la S.T.

Palma, 1967. Poeta, traductor i estudiós de la literatura. Llicenciat en Filologia Catalana, ha estat professor associat de Literatura Portuguesa a la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat els reculls poètics Difícil naufragi i Vulgata. Entre d’altres, ha traduït del portuguès: António Vieira, Almeida Garrett, Fernando Pessoa (Llibre del desassossec) i José Saramago (Objecte quasi); del francès (Voltaire i Madame de Staël), i del llatí (Hildegarda de Bingen). Ha obtingut el Premi Josep M. de Sagarra de Traducció Teatral 1995, el VII Premi Giovanni Pontiero de Traducció i el 9è Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia. Ha editat la Poesia completa de Miquel Costa i Llobera i diverses obres de Llorenç Moyà.

Terricabras, Josep-Maria

(Calella de la Costa, 1946) és catedràtic de filosofia, director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha treballat temes de filosofia contemporània, particularment de lògica, filosofia del llenguatge, teoria del coneixement i ètica. Ha publicat, entre altres, Ludwig Wittgenstein: Kommentar und Interpretation (1978), Ètica i llibertat (1983), Fer filosofia avui (1988), La comunicació (1996), Atreveix-te a pensar (1998), Raons i Tòpics (2001), I a tu, què t'importa? (2002), Pensem-hi un minut (2004), Qüestió de Criteri (2005) i Idees de Combat (2007). És traductor al català del Tractatus logico-philosophicus (1981) i de les Investigacions filosòfiques (1983) de Wittgenstein, d'Ecce Homo (2007), de Nietzsche i de El malestar en la civilització (2008), de Freud. També ha fet l'adaptació del projecte Philosophy for Children (1987-1995) i ha dirigit l'actualització del Diccionario de Filosofía de J. Ferrater Mora (1994). Té obert el portal de filosofia http://www.terricabras-filosofia.cat.

Viana, Amadeu

(València 1958). És professor de Lingüística a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, on ha ensenyat sintaxi, sociolingüística i anàlisi del discurs. Traductor al català de Lewis Carroll, ha publicat Aspectes del pensament sociolingüístic europeu (1995), una tria de lectures d’història de la comunicació social, Raons relatives (1997), un conjunt d’assaigs sobre el diàleg, el relativisme i la semiòtica, i Acròbates de l’emoció (2004), un estudi de les relacions entre conversa i humor. Des del 1997 ha investigat i publicat sobre l’obra del filòsof napolità Giambattista Vico (Vico nella storia della filologia, amb S. Caianiello, 2004).

Vilallonga, Mariàngela

(Girona, 1952). És doctora en Filologia Clàssica, catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona i vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva tasca d'investigació està centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d'Aragó. També és directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada i especialista en l'obra de Mercè Rodoreda, sobre la qual ha publicat nombrosos articles.