(Pals, 1957). Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, amb Premi Extraordinari Fi de Carrera. S'ha dedicat als estudis sobre la Il·lustració Francesa i a temes d'ètica aplicada, especialment en l'àmbit de la Tecnoètica i el món empresarial. Va publicar el primer llibre sobre postmodernitat en català El desordre cívic (1983) i després n'han vingut una dotzena més. Té els premis Serra i Moret, (Generalitat de Catalunya) Serra Hunter (IEC), Arnau de Vilanova (Col. de Llicenciats) i l'acèssit al Vallverdú (Ajuntament de Lleida) i el Diploma de Mèrit del Memorial Democràtic.

(Figueres, 1967). Llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, ha realitzat estades de recerca en diverses universitats i centres d’investigació de Grècia i Xipre. Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 2007 al 2012 dirigí l’Institut Cervantes d’Atenes. Ha traduït al català Pandelís Prevelakis, Iorgos F. Pieridis, Konstandinos Kavafis, Iannis Ritsos i Iorgos Seferis, així com poesia popular grega. Actualment dirigeix el Camp d’Aprenentatge d’Empúries, depenent del Departament d’Ensenyament, i presideix l’Associació Cultural Hispanohel·lènica.

(Barcelona, 1958) Novel·lista, dramaturg i traductor. Traduït a quinze llengües. Ha guanyat, entre d’altres els premis, de la crítica Serra d’Or, Sant Jordi i Bertrana de narrativa. Tres novel·les seves s’han dut al cinema de la mà de Ventura Pons. Una de les seves últimes traduccions és El Quartet d’Alexandria de Lawrence Durrell.

(Viladecans, 1959) és doctor en Filosofia. Ha estudiat i traduït, entre d’altres autors, La Boétie i Montaigne. Ha traduït també assagistes contemporanis com Nuccio Ordine, i ha estat professor associat de la Universitat de Barcelona.

(Barcelona, 1995) és graduada en Estudis literaris i màster en Estudis teatrals. Té experiència en el camp de la docència i en el de la traducció i col·labora en diverses revistes culturals.

(Barcelona, 1943). Ha estat professora de llengua i literatura espanyola i catalana a les universitats de Barcelona, Roma, Cambridge, Parma, i des de 1977 a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà. A més de la Vita de Cellini ha traduït els Canti de Leopardi, ha escrit nombrosos estudis de crítica literària i ha dedicat diversos escrits a Josep Carner, J.V. Foix i Mercè Rodoreda.

Carme Camacho (Amposta, 1990) és llicenciada en Traducció i interpretació, i s’ha format també en traducció audiovisual i diferents vessants del teatre. Actualment, es dedica sobretot a la traducció teatral. En aquest sector compta amb diverses estrenes de renom, tant en solitari com a quatre mans, entre les quals destaquen peces com El preu, Pulmons o Nenes i nens.

(Torroella de Montgrí, 1989) és llicenciat en filologia catalana (Universitat de Girona), té un màster en literatura comparada (Universitat de Barcelona), és doctor en literatura i cultures hispàniques (University of Massachusetts Amherst) i actualment és professor visitant al College of the Holy Cross, a Massachusetts. Ha traduït La decadència de la mentida d’Oscar Wilde.

(Barcelona, 1958) ha traduït de l’italià al català autors com Magris, Calvino o Baricco i, del francès, Simenon, Balzac, Proust o Duras, entre molts altres. És una de les traductores al català més reconegudes i la seva carrera com a traductora literària li ha valgut, l’any 2016, el Premi Trajectòria, de la Setmana del Llibre en Català.

(Barcelona, 1950) és escriptor, traductor, musicòleg i activista cultural. Ha traduït Yourcenar, Verne, Rilke, Kleist, Joseph Roth, Kafka, Nietzsche, Pasolini, Pavese, Oscar Wilde, Puixkin, Dostoievski, Leskov, Tolstoi, Andréiev, Bulgàkov, Akhmàtova, Mandelstam, Tiniànov, Turguénev, Holan, Seifert, Holub, Jiří Weil, i més d’un centenar d’òperes per al Gran Teatre del Liceu i altres teatres lírics. Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 1996 per les versions poètiques de Les mil i una nits i el Premi de la Crítica de Serra d’Or per la traducció de la Poesia Completa d’Anna Akhmàtova.

(Granollers, 1984). Es dedica a la traducció literària. Amb la seva primera obra, Gats al parc (2011), va guanyar el Premi Mercè Rodoreda i el Crítica Serra d'Or de Narrativa. El 2012 publica el seu segon llibre, L'estiu no s'acaba mai.

(La Roda de Andalucía, 1948) és professor emèrit de Filosofia de la Universitat de Girona, on havia exercit de vicerector i síndic. La seva recerca, des de la tesi, es concentra en Ciceró i n’ha traduït, per a la Fundació Bernat Metge, tres tractats filosòfics: el De Natura Deorum, La República i Les Paradoxes dels Estoics. Com a polític, ha estat diputat al Congrés i al Parlament, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona i conseller d’Educació i Universitats. També va ser conseller de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

(Prat de Llobregat, 1994) És graduada en Traducció i Interpretació amb menció en Traducció Editorial (2017) i postgraduada en Traducció Literària (2019).

(Berga, 1965) és Llicenciat en Filosofia (1990) i Llicenciat en Filologia Clàssica (1995) per la Universitat de Barcelona. Treballa des de fa vint-i-un anys com a professor de filosofia i llengües clàssiques a l'ensenyament secundari públic de Catalunya. Actualment fa classes a l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic i està desenvolupant la seva tesi doctoral sobre el pensament presocràtic a la Universitat de Girona.

(Barcelona, 1955) va estudiar Germanística a Bremen, Berlín i Tübingen. Ha traduït al català obra destacada de Böll, Canetti, Goethe, Hesse, Kafka, Thomas Mann i Süskind, entre d’altres.

(Solsona, 1979) és filòleg clàssic de formació i traductor, fonamentalment del grec i de l'alemany. Ha traslladat al català obres de Plató, Rilke, Goethe i Papadiamandis, entre altres. Pròximament publicarà un assaig literari sobre el cosmopolitisme.

(Terrassa, 1950) és autor, traductor i adaptador de més de mig centenar de títols teatrals, i també d’estudis i assaigs sobre la història del teatre. Ha presidit l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i ha dirigit en diverses etapes el Teatre Lliure i altres institucions culturals i educatives.

(Figueres, 1972). Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Girona i màster en traducció literària per la Universitat de Swansea. Ha publicat articles sobre l’obra de Francesc Eiximenis i ha dedicat al menoret, juntament amb Xavier Renedo i Sadurní Martí, edicions científiques, antologies divulgatives i capítols de llibre. Ha editat i prologat novel·les de Joan Mínguez i el Marquès de Camps. Ha traduït Dan Brown i Noam Chomsky al català i, al castellà, Gian Luca Potestà i el Curial e Güelfa.

(Barcelona, 1976) és llicenciat en Traducció per la Universitat Pompeu Fabra (1998) i en Filologia Alemanya per la Universitat de Barcelona (2004). Des del 2004 es dedica a la traducció literària, i ha traslladat al català obres, entre d'altres autors, de Friedrich Nietzsche (L'Anticrist), Karl Kraus ("La literatura demolida") i Victor Klemperer (Assaigs). D'Ernst Robert Curius ha traduït Cultura alemanya en perill.

(Blanes, 1987). Formada en Periodisme i Humanitats, ha treballat de llibretera, periodista, editora i traductora. Actualment es dedica a la comunicació cultural, codirigeix la col·lecció de textos teatrals Dramaticles i fa crítica de cinema de manera ocasional.

(Pujalt, Pallars Sobirà, 1934), de formació universitària francesa, ha estat professor d’història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió a la Universitat Autònoma de Barcelona des de la seva creació el 1968 i en fou el primer director del Departament de Filosofia i vicerector d’estudis. Ha publicat treballs d’història de la filosofia moderna, d’història del pensament català, d’història del pensament cristià i de filosofia de la religió. Ha editat en català obres de Montaigne, Pascal, Descartes, Spinoza i Kant. És, entre altres, membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans i membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, ha cursat també estudis d'Humanitats en aquesta mateixa universitat. L'any 2011 va ser Ph. D. Visiting Student a la Universitat de Chicago i l'estiu de 2012 llegirà la seva tesi doctoral en filosofia del dret i bioètica jurídica a la Universitat de Gènova. El seu treball de doctorat es basa, en part, en el debat generat per El concepte de dret de H. L. A. Hart.

(Figueres, 1978). Premi extraordinari de llicenciatura en Filosofia (UdG), doctor en Filosofia per la Universitat de Girona amb una tesi sobre la conversió d'Agustí d'Hipona i professor associat de Filosofia Antiga en aquesta mateixa universitat. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació com El Punt, Revista de Girona, El País i, actualment, La Vanguardia. Ha traduït al català autors com Michael Nyman, Denis Diderot, Josep Palau i Fabre, Gianni Vattimo o Igor Stravinski. Director de publicacions d'Accent Editorial (2007-2010), actualment dirigeix les dues col·leccions, Trivium i Quadrivium, d'Edicions de la Ela Geminada.

(Barcelona, 1985) és llicenciada en periodisme per la Universitat Ramon Llull i en filosofia per la Universitat de Barcelona, on també va cursar el màster «Pensament i Estudis Clàssics». Fa quinze anys que es dedica al periodisme cultural en diversos mitjans i que tradueix de l’alemany autors com Rilke, Kafka i Panikkar. És autora d’Els llits dels altres (Amsterdam, 2018), amb què va guanyar el premi Roc Boronat, i de La luxúria (Fragmenta Editorial, 2020). Actualment és editora i col·laboradora de la revista Dialogal.

(La Granja d’Escarp, 1964) és doctor en Filosofia per la UB amb una tesi sobre Montaigne, i és professor titular a Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Ha publicat nombrosos assaigs de pensament polític i és articulista habitual de diversos mitjans de comunicació.

Palma, 1967. Poeta, traductor i estudiós de la literatura. Llicenciat en Filologia Catalana, ha estat professor associat de Literatura Portuguesa a la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat els reculls poètics Difícil naufragi i Vulgata. Entre d’altres, ha traduït del portuguès: António Vieira, Almeida Garrett, Fernando Pessoa (Llibre del desassossec) i José Saramago (Objecte quasi); del francès (Voltaire i Madame de Staël), i del llatí (Hildegarda de Bingen). Ha obtingut el Premi Josep M. de Sagarra de Traducció Teatral 1995, el VII Premi Giovanni Pontiero de Traducció i el 9è Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia. Ha editat la Poesia completa de Miquel Costa i Llobera i diverses obres de Llorenç Moyà.

(Piera, 1974). Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster de Pensament Contemporani i Tradició Clàssica per la Universitat de Barcelona, ambdós amb premi extraordinari. Actualment gaudeix d’un contracte predoctoral a la Universitat de Barcelona, en el marc del Doctorat en Filosofia Contemporània i Estudis Clàssics, amb un projecte de tesi sobre la Introducció a la saviesa de Joan Lluís Vives. D’aquest autor també ha publicat la traducció catalana del De subuentione pauperum (L’assistència als pobres), i ha fet l’edició crítica comentada del Satellitium siue symbola (El protector o Els símbols). El seu camp de recerca principal és la Filosofia del Renaixement i la pervivència del pensament clàssic.

(Calella de la Costa, 1946) és catedràtic de filosofia, director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha treballat temes de filosofia contemporània, particularment de lògica, filosofia del llenguatge, teoria del coneixement i ètica. Ha publicat, entre altres, Ludwig Wittgenstein: Kommentar und Interpretation (1978), Ètica i llibertat (1983), Fer filosofia avui (1988), La comunicació (1996), Atreveix-te a pensar (1998), Raons i Tòpics (2001), I a tu, què t'importa? (2002), Pensem-hi un minut (2004), Qüestió de Criteri (2005) i Idees de Combat (2007). És traductor al català del Tractatus logico-philosophicus (1981) i de les Investigacions filosòfiques (1983) de Wittgenstein, d'Ecce Homo (2007), de Nietzsche i de El malestar en la civilització (2008), de Freud. També ha fet l'adaptació del projecte Philosophy for Children (1987-1995) i ha dirigit l'actualització del Diccionario de Filosofía de J. Ferrater Mora (1994). Té obert el portal de filosofia http://www.terricabras-filosofia.cat.

(1978) és professor contractat doctor de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya, on treballa des de 2010. Membre dels grups de recerca EIDOS (Hermenèutica i Platonisme) de la Universitat de Barcelona i del grup SARX (Grup de Recerca en Antropologia de la Corporalitat) de la Universitat Internacional de Catalunya. El seu àmbit de recerca és la filosofia antiga (especialment Pla- tó), la filosofia política (especialment l’obra d’Eric Voegelin) i l’antropologia de la corporalitat i de la salut. La traducció que aquí es presenta és part de la tesi doctoral Plaer, raó i bona vida en el Fileb de Plató, dirigida pel Dr. Josep Monserrat i defensada a la Universitat de Barcelona l’any 2013, que li va valer el premi extraordinari de doctorat.

(València 1958). És professor de Lingüística a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, on ha ensenyat sintaxi, sociolingüística i anàlisi del discurs. Traductor al català de Lewis Carroll, ha publicat Aspectes del pensament sociolingüístic europeu (1995), una tria de lectures d’història de la comunicació social, Raons relatives (1997), un conjunt d’assaigs sobre el diàleg, el relativisme i la semiòtica, i Acròbates de l’emoció (2004), un estudi de les relacions entre conversa i humor. Des del 1997 ha investigat i publicat sobre l’obra del filòsof napolità Giambattista Vico (Vico nella storia della filologia, amb S. Caianiello, 2004).

(Girona, 1952). És doctora en Filologia Clàssica, catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona i vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva tasca d'investigació està centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d'Aragó. També és directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada i especialista en l'obra de Mercè Rodoreda, sobre la qual ha publicat nombrosos articles.

(Barcelona, 1977) és filòloga, escriptora, traductora, crítica literària i d'art. Té tretze novel·les publicades i ha traduït l'obra d'Elena Ferrante al català.

(Sabadell, 1959) és llicenciat en filologia anglogermànica. Periodista, crític literari i escriptor, ha traduït obres d’autors com Elias Canetti, Robert Musil, Bertolt Brecht, Stefan Zweig o Robert Walser. L‘any 2015 obté el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció en Llengua Catalana per la traducció d’Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel.

Llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona, és traductora, correctora i escriptora. Ha format part del col·lectiu literari Germanes Quintana, ha traduït Modiano, Landolfi, Caterina de Siena, i escriu crítica a Núvol i a l’Avui. Ha estat guanyadora del premi Martí i Pol.

Donatien Alphonse François de Sade (França, 1740 – 1814), més conegut pel títol de marquès de Sade, va ser un escriptor i filòsof francès. Autor prolífic, va viure una vida marcada per l’escàndol i la controvèrsia i va ser empresonat durant gran part de la vida per les seves activitats sexuals i polítiques. Les obres de Sade van ser censurades durant molt de temps però han estat objecte de renovat interès i estudi, especialment en el context de l’erotisme i la filosofia.

(Barcelona, 1963) és doctor en Llengües Modernes per la Universitat de Cambridge. Ha publicat nombrosos treballs sobre literatura i cultura catalanes contemporànies, i ha estat professor de les universitats de Venècia, Birmingham, Londres, Universitat Oberta de Catalunya i Chicago. Actualment és director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull.

(Igualada, 1980). Llicenciada en Filosofia (UB) i Comerç Internacional (UPF), i Màster en Ciutadania i Drets Humans (UB-UdG). Ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica en l%u2019àmbit de l'ètica de l'empresa com a investigadora i professora d'Ètica Empresarial i Sostenibilitat per a ESADE i la Universitat Pompeu Fabra. Així mateix, Sira Abenoza és consultora d'ètica per a empreses privades i també per a l'administració pública, dins i fora de Catalunya.

(Girona, 1991) és graduada en filosofia per la Universitat de Girona i màster en comunicació multilingüe per la Université Libre de Bruxelles.